De margarides, olles a pressió i òperes

Desembre 21, 2006


Les converses que se senten al tren poden arribar a ser molt entretingudes. Aquest migdia una dona explicava a la seva mare el curiós estri que havia portat un company seu, “d’aquells nois de les margarides i altres floretes” (hippie? jardiner? Mai ho descobrirem). L’individu en qüestió, que pel que he sentit s’ha passejat per mig món, va portar d’un dels seus viatjes una olla que informa al cuiner/a de l’estat de cocció de la pasta amb un so determinat. Òperes. Que la pasta està al dente? Sona Aida. Que es vol més feta? La Traviatta. Verdi estaria eufòric. Tal i com avança la tecnologia avui en dia, l’olla deu ser un autèntic Home Opera. Existiran també olles amb rock dur? Chill-out? Cançons de’n Bisbal, Jose Luis Perales o Las Supremas de Mòstoles? No sé vosaltres però jo ho espero amb bogeria.

Imatge retocada per Sophie. (CR)

Un tal J. D. Zelenka…

Desembre 16, 2006

Avui he tingut la sort de retrobar-me amb una peça que en el seu temps em va emocionar. No tindria més de 14 anys si no vaig equivocada quan vaig trobar un CD que guardava el meu pare de música clàssica. M’agradava escoltar-ne de tant en tant, pel que vaig posar-lo al reproductor. Durant les 7 primeres pistes el disc m’agradava, però en arribar a la pista número 8 alguna cosa va canviar. He d’avisar que els meus coneixements de crítica músical són nuls, pel que m’hauran de perdonar els entesos si deixo anar alguna barbaritat (i avisar-me si s’escau). Com definir el que vaig sentir? Un cor de dones i homes cantant al ritme d’instruments que, diria, eren violins o similars. Amb un ritme lent, força potent. A mida que avança diferents grups d’instruments s’hi van afegint.
Res. El millor serà que ho escolteu.
Es tracta de una part de Miserere c-moll (segons m’informa el llibret del disc), Miserere I: Adagio (Coro) Val a dir que tota la peça, no només aquesta part, són dignes de ser escoltades però el poder d’atracció del que gaudeix la primera ha tingut un efecte especial en mi.

Buscant per internet he trobat biografies molt curtes. Jan Dismas Zelenka, Compositor Barroc Chec. Diuen que es comparable a J.S. Bach, del que, lamentablement, poca cosa sé. N’he buscat algúna biografia publicada, per allò de contextualitzar, però res. Llàstima. Seguiré buscant.