Molt bon viatge, Borja! Aquí tens un detallet de comiat. Gaudeix moltíssim de l’experiència i, no fa falta que t’ho digui, dóna i quedat amb tot el que et vulgui donar aquella gent. Podria omplir pàgines d’elogis i meravelles dels balcans però tu ho saps prou bé. Espero que aprofitis l’estada per recordar els consells d’aquells dies a Albarracín en què et començava a explicar de què va tot això de la profunditat de camp.
Juliol 2, 2008 a les 6:14 am
Heus aquí que la profunditat de camp pot tenir a veure amb la profunditat en les relacions humanes. En aquell tipus de vincles que, superant la superficialitat dels temps que ens envolten, volen anar (i van) a fons, vindicant el valor de la veritable amistat. Aprofundir en aquella profunditat (valgui la redundància) i desitjar-la diu molt de qui formula aquest desig. I diu molt dels vincles amistosos. Aquest hauria de ser un valor a l’alça, especialment amb el decorat de fons d’uns Balcans sempre en discòrdia permanent.
Juliol 6, 2008 a les 5:12 pm
Carmetaaa!! Suposo que ja deus saber qui soc…el nom es prou rellevant. Dons mira, tescric per comentarte que aixo es perfecte. Ara mateix estic acabant ja el curs sobre drets humans a Ohrid (hi ha persones de 14 nacionalitats diferents) i pensant que fare en quan acabi. Ja et deus imaginar com estic, flotant enmig du gran llac de sentiments i emocions que arremeten contra mi amb la forza amb que nomes pot ferho el coneixemnt huma sobre la vessant, tambe, mes humana daquest.
Nomes enviarte molts records des daquesta tant emotiva i fanatasiosa part del mon.
Una abrazada amb aroma dhistories!
Juliol 7, 2008 a les 7:50 pm
Bona vesprada des d’El Caire, Egipte.
A partir d’ara em trobaràs a http://www.maiol.cat
(corregeix l’enllaç, gràcies!)
Una abraçada molt càlida^^
Juliol 8, 2008 a les 8:20 am
Expert en Macedònia, si no saps què fer ara que acabes el curs, no oblidis que el dia 11 és el memorial a Potocari del genocidi de Srebrenica. Així visites a en Nezzo!
Cuida’t molt i fes moltes “fotitos”!!