Aquesta entrada ha estat enviada el Dilluns, Juny 2nd, 2008 a les 6:47 am i està arxivada sota El món, El tercer ull, Històries aturades. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0.
Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.
Juny 6, 2008 a les 1:26 pm
El contrast entre la quietud i el moviment inherents a la “fotito” em semblen interessants. Més que res perquè, pel que sé, el país viu una estranya letargia. Una mena de quietud (externa) que amaga la convulsió i el moviment intern que pot fer que, en qualsevol moment, la cosa peti de nou.
Fa massa que no penjaves un “post”. Se’t trobava a faltar… i ara, mira, ja ho tindríem…