http://carmeriera.wordpress.com/2008/03/28/mes-enlla-de-les-paraules/ De la vida d'una universitària de Barcelona, els seus pensaments, il·lusions, crítiques i derivats. Thu, 25 Dec 2008 10:35:51 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 http://carmeriera.wordpress.com/2008/03/28/mes-enlla-de-les-paraules/#comment-108 Pivo-Pivo Sat, 29 Mar 2008 12:02:35 +0000 http://carmeriera.wordpress.com/2008/03/28/mes-enlla-de-les-paraules/#comment-108 És justament l'efecte d'aquella metralla fratricida la que queda clavada al cor quan ens acomiadem d'aquells amb qui, ni que sigui per poques hores, hem compartit una part de vida al seu costat. Metralla feridora perquè no ens podem treure del damunt la ràba i la impotència pel que ha passat i pel que, aparentment, no podem fer. Però si hi ha encara motius per emocionar-se, per plorar, per mirar i per escoltar, el dolor no és inútil ni banal. És aleshores quan pots buscar (i trobar) més Nezzos, tants com rostres que reflectiran la incompensió per l'estultícia i l'estupidesa humanes. I seguiràs emocionant-te al teu costat. I seguiràs mirant dintre seu per treure'n el millor, mostrar-ho als altres, convidant a mirar d'una altra manera. Sí, aquesta experiència t'ha marcat i t'ha omplert encara una mica més. Preserva aquest tresor i aprofita per invertir en aquesta mirada en l'Altre, sabent-te rica en allò que pots aportar i encara molt pobra en tot el que encara (i potser mai) no podràs entendre del tot. Posats a complementar la teva mirada, dues recomanacions cinematpgràfiques que estan en cartellera aquests dies als cinemes de Barcelona: "Mirant el cel" de Jesús Garay i "Ahlaam" de Mohamed al Daradji. (I, és clar, la meva companyia, si vols des d'un silenci còmplice...) És justament l’efecte d’aquella metralla fratricida la que queda clavada al cor quan ens acomiadem d’aquells amb qui, ni que sigui per poques hores, hem compartit una part de vida al seu costat. Metralla feridora perquè no ens podem treure del damunt la ràba i la impotència pel que ha passat i pel que, aparentment, no podem fer.
Però si hi ha encara motius per emocionar-se, per plorar, per mirar i per escoltar, el dolor no és inútil ni banal. És aleshores quan pots buscar (i trobar) més Nezzos, tants com rostres que reflectiran la incompensió per l’estultícia i l’estupidesa humanes. I seguiràs emocionant-te al teu costat. I seguiràs mirant dintre seu per treure’n el millor, mostrar-ho als altres, convidant a mirar d’una altra manera.
Sí, aquesta experiència t’ha marcat i t’ha omplert encara una mica més. Preserva aquest tresor i aprofita per invertir en aquesta mirada en l’Altre, sabent-te rica en allò que pots aportar i encara molt pobra en tot el que encara (i potser mai) no podràs entendre del tot.
Posats a complementar la teva mirada, dues recomanacions cinematpgràfiques que estan en cartellera aquests dies als cinemes de Barcelona: “Mirant el cel” de Jesús Garay i “Ahlaam” de Mohamed al Daradji.
(I, és clar, la meva companyia, si vols des d’un silenci còmplice…)

]]>